Amb el plaer solitari passa com amb els bons vins. El vas fent, el va fent,... però sempre arriba un moment en què desitges que sigui l'altre qui t'ho faci, i ser tu qui li fa.
Que t'acariciïn com t'acaricies tu, que t'estimuli com t'ho saps fer tu, ... cada moment que passa es fa més necessari buscar el cos de l'altre. I aleshores... apareix. Ja sigui pel poder de la imaginació, o ja sigui perquè estava esperant que el deixessis participar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada